Crítica "Flex Flex"

Aquesta obra és un espectacle de dansa contemporània, format per quatre dones i un home.
Abans de res cal dir que era un espectacle dirigit a un públic més petit que jo i molt visual, amb molts colors i formes, això era molt interessant per un públic més petit.
Com molts espectacles de dansa estava estructurat de tal manera que no seguia un història o un fil conductor, que eren balls diferents sense una relació, per mi hagués estat molt més interessant que hi hagués hagut un.
Hi havia molts balls utilitzant objectes, com ara teles al voltant del cos i formaven figures o un ball amb una d’ells amb molta rova i traient-se-la o utilitzant cordes, el fet que utilitzessin objectes era interessant i feia que sigues més entretingut, hi feia que hi hagués un sentit en al ball, com ara quan la dona que ballava i es treia la rova, el fet de que es treies la rova creava un ball o quan el home jugava o “lluitava contra ells” amb els coixins creava una dansa.
També utilitzaven una pantalla audiovisual que per mi era una mica inútil, ja que solament s’utilitzava per passar d’un ball a una altre, creant uns espais (el mar, la musica) que seguidament eren ballats per les dones i el home, i per això per mi tampoc eren necessaris, perquè aquets espais els creaven ja suficientment les ballarines.
Però la mateixa pantalla audiovisual al final la utilitzaven per fer un ball molt interessant, perquè es veia a elles en la pantalla però multiplicades i invertides, feien un joc de moviments i com que anaven totes iguals, és creava efecte visual molt interessant.
La tècnica dels ballarins no hi entenc, però crec que era prou bona, res de espectacular però correcta.

La meva conclusió és que, crec que les idees de l’espectacle, vull dir el fet de jugar amb objectes, els balls... estaven realment bé, però els ballarins no ho mostraven tenien molta poca energia, no mostraven cap mena d’il•lusió que per mi és fonamental perquè a mi m’agradi un espectacle i aquest és el fet que en general no m’agrades l’espectacle, encara que hi hagin algunes coses que és evident que m’agradessin perquè estaven molt bé, com ara l’audiovisual final, el joc de coixins... Cal dir que, el fet de que no tinguessin energia potser era per culpa del públic, perquè era un públic difícil.

Crítica "llac de les mosques"

Aquest espectacle és de la companyia Sol Pico, combina dansa contemporània i música en directe.

Segons el meu punt de vista és un espectacle bastant absurd, que això m’agrada però segons quin públic sigui pot semblar-li estrany i incomprensible. Tot hi l’absurditat hi trobem un fil conductor durant tot l’espectacle amb diferents maneres d’interpretació,jo ho he interpretat com una critica social, vull dir que trenquen amb allò típic, no és un espectacle de dansa que solem veure.

Cal destacar la professionalitat tècnica tant dels ballarins com dels músics i aquesta professionalitat també és veia en la gran presència escènica que tenien tots, això feia que el públic mostres molta atenció.

L’espai estava una mica carregat d’objectes, però no obstant els artistes els utilitzaven constantment amb això vull dir que no eren inútils, sinó tenien un perquè.

La utilització de audiovisuals, per mi, era molt interessant perquè s’aconseguia uns efectes especials de mirall, que la veritat m’agradava molt, creava un efecte molt interessant perquè podies veure des de altres perspectives com ballava la Sol Picor. Les pantalles dels audiovisuals també formaven part de l’escenografia, això podria haver estat un desavantatge, però en aquesta escenografia era un punt a favor, ja que semblava que no eren pantalles, jo pensava que formava part de l’escenografia i no tenia cap altre utilitat, així que estan ben usades.

El fet de que hi hagués constantment un personatge que ajudava al funcionament de l’espectacle ( el tècnic mexicà) em creava una mica de molèstia crec que l’obra hagués funcionat igual o millor sense aquest, ja que s’hagués aconseguit el mateix sense ell, potser era necessari però jo crec que ho haguessin pogut fer els altres artistes també.

Des de el principi de l’espectacle s’estableix un contacte amb el públic, ja que comença parlant-nos i al final també segons el meu punt de vista això és interessant, perquè fa participar més encara al públic de l’espectacle. Però crec que el final és una mica forçat, ja que ella demana que escrivim alguna cosa sobre el seu cos( enguixat) i al mateix temps plora, per mi no és necessari, no te gaire sentit en l’obra.

En conclusió crec que és un espectacle molt interessant, ja que combina moltes tècniques com la música, la dansa, l’audiovisual, teatre i tots els artistes són realment bons i saben com estar davant d’un públic i poder fer-nos emocionar.