Crítica "llac de les mosques"

Aquest espectacle és de la companyia Sol Pico, combina dansa contemporània i música en directe.

Segons el meu punt de vista és un espectacle bastant absurd, que això m’agrada però segons quin públic sigui pot semblar-li estrany i incomprensible. Tot hi l’absurditat hi trobem un fil conductor durant tot l’espectacle amb diferents maneres d’interpretació,jo ho he interpretat com una critica social, vull dir que trenquen amb allò típic, no és un espectacle de dansa que solem veure.

Cal destacar la professionalitat tècnica tant dels ballarins com dels músics i aquesta professionalitat també és veia en la gran presència escènica que tenien tots, això feia que el públic mostres molta atenció.

L’espai estava una mica carregat d’objectes, però no obstant els artistes els utilitzaven constantment amb això vull dir que no eren inútils, sinó tenien un perquè.

La utilització de audiovisuals, per mi, era molt interessant perquè s’aconseguia uns efectes especials de mirall, que la veritat m’agradava molt, creava un efecte molt interessant perquè podies veure des de altres perspectives com ballava la Sol Picor. Les pantalles dels audiovisuals també formaven part de l’escenografia, això podria haver estat un desavantatge, però en aquesta escenografia era un punt a favor, ja que semblava que no eren pantalles, jo pensava que formava part de l’escenografia i no tenia cap altre utilitat, així que estan ben usades.

El fet de que hi hagués constantment un personatge que ajudava al funcionament de l’espectacle ( el tècnic mexicà) em creava una mica de molèstia crec que l’obra hagués funcionat igual o millor sense aquest, ja que s’hagués aconseguit el mateix sense ell, potser era necessari però jo crec que ho haguessin pogut fer els altres artistes també.

Des de el principi de l’espectacle s’estableix un contacte amb el públic, ja que comença parlant-nos i al final també segons el meu punt de vista això és interessant, perquè fa participar més encara al públic de l’espectacle. Però crec que el final és una mica forçat, ja que ella demana que escrivim alguna cosa sobre el seu cos( enguixat) i al mateix temps plora, per mi no és necessari, no te gaire sentit en l’obra.

En conclusió crec que és un espectacle molt interessant, ja que combina moltes tècniques com la música, la dansa, l’audiovisual, teatre i tots els artistes són realment bons i saben com estar davant d’un públic i poder fer-nos emocionar.