Crítica "Flex Flex"

Aquesta obra és un espectacle de dansa contemporània, format per quatre dones i un home.
Abans de res cal dir que era un espectacle dirigit a un públic més petit que jo i molt visual, amb molts colors i formes, això era molt interessant per un públic més petit.
Com molts espectacles de dansa estava estructurat de tal manera que no seguia un història o un fil conductor, que eren balls diferents sense una relació, per mi hagués estat molt més interessant que hi hagués hagut un.
Hi havia molts balls utilitzant objectes, com ara teles al voltant del cos i formaven figures o un ball amb una d’ells amb molta rova i traient-se-la o utilitzant cordes, el fet que utilitzessin objectes era interessant i feia que sigues més entretingut, hi feia que hi hagués un sentit en al ball, com ara quan la dona que ballava i es treia la rova, el fet de que es treies la rova creava un ball o quan el home jugava o “lluitava contra ells” amb els coixins creava una dansa.
També utilitzaven una pantalla audiovisual que per mi era una mica inútil, ja que solament s’utilitzava per passar d’un ball a una altre, creant uns espais (el mar, la musica) que seguidament eren ballats per les dones i el home, i per això per mi tampoc eren necessaris, perquè aquets espais els creaven ja suficientment les ballarines.
Però la mateixa pantalla audiovisual al final la utilitzaven per fer un ball molt interessant, perquè es veia a elles en la pantalla però multiplicades i invertides, feien un joc de moviments i com que anaven totes iguals, és creava efecte visual molt interessant.
La tècnica dels ballarins no hi entenc, però crec que era prou bona, res de espectacular però correcta.

La meva conclusió és que, crec que les idees de l’espectacle, vull dir el fet de jugar amb objectes, els balls... estaven realment bé, però els ballarins no ho mostraven tenien molta poca energia, no mostraven cap mena d’il•lusió que per mi és fonamental perquè a mi m’agradi un espectacle i aquest és el fet que en general no m’agrades l’espectacle, encara que hi hagin algunes coses que és evident que m’agradessin perquè estaven molt bé, com ara l’audiovisual final, el joc de coixins... Cal dir que, el fet de que no tinguessin energia potser era per culpa del públic, perquè era un públic difícil.

Crítica "llac de les mosques"

Aquest espectacle és de la companyia Sol Pico, combina dansa contemporània i música en directe.

Segons el meu punt de vista és un espectacle bastant absurd, que això m’agrada però segons quin públic sigui pot semblar-li estrany i incomprensible. Tot hi l’absurditat hi trobem un fil conductor durant tot l’espectacle amb diferents maneres d’interpretació,jo ho he interpretat com una critica social, vull dir que trenquen amb allò típic, no és un espectacle de dansa que solem veure.

Cal destacar la professionalitat tècnica tant dels ballarins com dels músics i aquesta professionalitat també és veia en la gran presència escènica que tenien tots, això feia que el públic mostres molta atenció.

L’espai estava una mica carregat d’objectes, però no obstant els artistes els utilitzaven constantment amb això vull dir que no eren inútils, sinó tenien un perquè.

La utilització de audiovisuals, per mi, era molt interessant perquè s’aconseguia uns efectes especials de mirall, que la veritat m’agradava molt, creava un efecte molt interessant perquè podies veure des de altres perspectives com ballava la Sol Picor. Les pantalles dels audiovisuals també formaven part de l’escenografia, això podria haver estat un desavantatge, però en aquesta escenografia era un punt a favor, ja que semblava que no eren pantalles, jo pensava que formava part de l’escenografia i no tenia cap altre utilitat, així que estan ben usades.

El fet de que hi hagués constantment un personatge que ajudava al funcionament de l’espectacle ( el tècnic mexicà) em creava una mica de molèstia crec que l’obra hagués funcionat igual o millor sense aquest, ja que s’hagués aconseguit el mateix sense ell, potser era necessari però jo crec que ho haguessin pogut fer els altres artistes també.

Des de el principi de l’espectacle s’estableix un contacte amb el públic, ja que comença parlant-nos i al final també segons el meu punt de vista això és interessant, perquè fa participar més encara al públic de l’espectacle. Però crec que el final és una mica forçat, ja que ella demana que escrivim alguna cosa sobre el seu cos( enguixat) i al mateix temps plora, per mi no és necessari, no te gaire sentit en l’obra.

En conclusió crec que és un espectacle molt interessant, ja que combina moltes tècniques com la música, la dansa, l’audiovisual, teatre i tots els artistes són realment bons i saben com estar davant d’un públic i poder fer-nos emocionar.

Tim Burton

Timothy William Burton, conegut com Tim Burton, és un director, productor, escriptor i dissenyador nord-americà, nascut a Califòrnia el 25 d'agost de 1958. La majoria de les seves pel·lícules s'han caracteritzat per la presència de mons imaginaris on solen estar presents elements gòtics i foscs, els protagonistes dels quals solen ser éssers inadaptados i enigmàtics.

Això es veu en pel·lícules com Batman i Malson abans de Nadal, aquesta última va ser produïda per ell. Va adquirir gran fama al dirigir, entre els quals es troben Eduardo Manostijeras i Charlie i la fàbrica de xocolata. Des que va dirigir el seu primer llargmetratge (La gran aventura de Pee-Wee) en 1985, ha passat a dirigir i produir nombroses pel·lícules, algunes d'elles han estat notablement premiades. Amb Corpse Bride va ser candidat a l'Óscar a la millor pel·lícula d'animació en 2006.

Sovint treballa amb el seu amic íntim Johnny Depp, el músic Danny Elfman i la seva companya sentimental Helena Bonham Carter. La seva pel·lícula més recent estrenada a Espanya ha estat Sweeney Todd. El barber demoníac del carrer Fleet (2007), amb la qual va obtenir el Globus d'Or a la millor pel·lícula - Comèdia o musical. Els seus pròxims projectes són la pel·lícula animada d'acció i fantasia 9, que es va estrenar el 9 de setembre de 2009 en Estats Units, i Alice in Wonderland, que s'estrenarà el 10 de març de 2010.

Videos

http://www.youtube.com/watch?v=uqxwZMWWsYg

http://www.youtube.com/watch?v=n0zkFo3IkcY (video relacionat amb Poe)

Chris Burden

Chris Burden va neixer a Boston 1946, és un artista estatunidenc conegut per les seves performances.

Va estudiar arts visuals, física i arquitectura a la Universitat de Pomona a California, de 1969 a 1971

El 1978 va arribar a ser ell mateix professor a la Universitat de Californis ), una posició de la qual va dimitir el 2005 a causa de una controvèrsia amb la universitat sobre l'obra d'un estudiant graduat —que recreava una de Jeffrey BurdenKastner. La performance utilitzava pretendidament una pistola carregada, però les autoritats no van ser capaces de provar això.

La reputació de Burden com artista va començar a créixer a principis dels anys 70.

A partir de 1975 va fer poques performances i va començar un període en el qual va crear instal·lacions i objectes que s'oposen a la ciència i la política.

Foto montage Edgar Allan Poe

Aquets trevall està fet en una casa abandonada al costat d'un riu i en una cova, les fotos més fosques estan dins la cova.

Edgar Allan Poe l'objecte que em sogereix és un canelobre i una persona amb una capa i així ho he fet, no he fet gaire trevall previ de pensar com sera la fotografia sinó quan estavem fent les fotos improvisavem com era la col·locació del cos...

Sempre destacant l'element principal, el canelobre.

I finalment estan retocades amb el photoshop, fent canvis en el color i en brillo/contraste.

En tot m'ha ajudat la Núria Pages.

Pluja d'idees

La foto de Poe ha de estar en un lloc fosc, el bosc, una casa, una cova...
L’objecte que em suggereix quan penso en Poe és un canelobre, així que crec que serà el punt d’atenció, crec que em ficaré una capa o alguna cosa que em tapi el cap.
El lloc que m’imagino que podria ser apropiat per el que vull fer és al costat d’un riu que hi ha una casa abandonada i també i una cova a prop, crec que és podran fer fotos molt interessants.
La veritat és que vull provar ha fer les fotos i en el mateix moment provar com he d'estar, improvisa un mica.

Crítica de KLÀSSICS

Critica del espectacle “KLÀSSICS” 15-10-09

Jo m’imaginava que hauria sigut una lectura de poesia clàssica, la típica interpretació dels poemes avorrida i passada en el temps. La sorpresa ha sigut trobar-me l’espectacle “KLÀSSICS” on ens explica d’una manera peculiar el món de la Literatura Catalana.

L’escenografia i la posada en escena, són simples però originals. La interpretació dels actors és prou correcte, però crec que podrien arriscar-se més al representar els poemes .El fet que els dos personatges estiguessin entre la vida i la mort feia que l’espectacle fos més emocionant.

Un aspecte important per mi, ha sigut el fet que nomenessin els autors dels poemes que recitaven, mitjançant diapositives.

Un altre aspecte positiu ha sigut l’espai, que simulava un penya-segat, amb un so i musica sugerent, que acabaven d’arrodonir el vèrtic que sentim quan estem entre la vida i la mort.
Les possibilitats dels climes que podrien donar les llums, considero que no han estat suficientment aprofitades.
Penso que les possibilitats que té el so per crear diversos ambients no han sigut prou desenvolupades.

En conclusió, valoro la feina feta i crec que els poemes han estat ben escollits per un públic de batxillerat, però en general jo m’hagués arriscat més, ja que som un públic jove.

Presentació Diari

Aquest treball, principalment formava part de arts escèniques, ja que tenim un diari on hi expliquem tot el que fem, sentim... a les classes amb la Marta i la Maria, i teníem que fer una presentació d'aquest diari. En el meu cas, volia fer una presentació més còmica, interpretant tres personatges diferents, començant amb un presentador de televisió que explica totes les característiques del diari. Seguidament connecta amb un altre personatge que és el "macarra" on ell explica que gràcies al diari ha aconseguit una pau interior, però en realitat no és així. Després torna a connectar amb el presentador i aquest ens connecta amb un altre personatge, que és un amargat, que diu que gràcies al diari és feliç. Finalment hi ha la última connexió amb el presentador que intenta convèncer el públic de que el diari és una forma fàcil per aconseguir allò que desitges.

Imatge nº 7:

Enquadrament: En aquest imatge veiem una part de la paret, fils ferros i el cel.

Composició: en la part superior observem com una valla feta de fils ferros i la part inferior la paret.

Pla: el pla és un contrapicat i general.

l'Enfocament de la imatge són els fils ferros.


Llums i colors: la llum és natural i clara. Els colors creen un efecte interesant combinant la claror del blau amb la neutralitat del girs blancos.
Imatge nº8:

Enquadrament: la foto esta feta desde un forat de una paret a una habitació on hi han diferents elements: la alfombra vermella al mig, al fons hi ha una porta i unes basures.

Pla: pla general

L'enfocament de la foto és l'alfombra vermella.

La llum i els colors: en aquesta fotografia la llum i els colors fan un efecte de contrast que cal destacar. Com el contrast que es forma amb els diferents punts desde on arriva la llum, i com s'alterna la foscor i el color lluminos del vermell de l'alfombra.


Imatge nº9

Enqudrament: el que és veu en aquesta imatge és una canonada robellada i trencada i la paret també trencada.

Composició: El que destaca en aquest afoto és evidentment la canonada, ja que està al mig de la foto.

Pla: Pla contrapicat i de detall.

Enfocament: és clarament la canonada que esta robellada.

Llum i colors: Els colors d'aquesta imatge són d'un to maronos però també hi ha el blau del cel que forma un contrast. La llum del sol forma aquest ombra que fa la sensació de grandiositat.


Imatge nº10:

Enquadrament: La foto està tallada en dos, de manera que 1/3 de la foto hi ha cel i 2/3 els ocupa l'edifici.

Composició: La part inferior dreta l'ocupa l'edifici i la part superior esquerre el cel. hi ha un tros de l'edifici que consta de finestres d'on es pot entreveure el sol i el cel.

Pla: General

Enfocament: no hi ha cap element enfocat en concret, però la imatge es centra en la llum del sol del mig d'aquesta.

Llum i colors: Colors lleugerament freds, destaca el sol a traves de les finestres.

Imatge nº6

Enquadrament: El que destaca de aquesta foto es la part central on hi ha la finestra enganxada a una paret.

Composicio: al centre hi ha la finestra, amb els porticons oberts. Està situada sobre una paret de toxanes grises.

Pla: Pla general

Enfocament: Tota la imatge.

Llum i colors: la llum vé de sobre i es pot distingir la ombra de l'edifici al terra. La finestra i la paret són d'un color semblant, neutral, però la finestra resalta sobre la paret que es mes fosca.

Imatge nº4.

Enquadrament: consta d'una tela amb un forat a traves del qual es poden diferenciar diferents canonades i una fusta.

Composició: als dos laterals hi ha la tela i al centre hi ha el forat a traves del qual podem distingir la resta dels elements.

Pla: Primer pla.

Enfocament: la part enfocada de la foto es la tela.

Llum i colors: la llum prové del lateral esquerre. La tela té colors foscos i freds mentre que al fons hi han colors mes clars i calids.

imatge nº5

Enquadrament: la foto consta d'un forat que enfoca al cel, a través d'aquest es pot veure també una canonada.

Composició: Al centre de la imatge hi ha el forat on es centra l'atenció a causa del gran contrast de colors que s'hi pot distingir. hi ha un filferro que travessa d'un canto a laltre el forat, i també s'hi veu una canonada travessant horitzontalment.

Pla: detall contrapicat.

Enfocament: La part enfocada es el filferro que travessa el tub verticalment.

Llums i colors: gran contrast entre el blau del cel i la part fosca de dins el tub. La llum prové de fora, i causa un efecte de profunditat.

Com mirem?

Imatge nº1
Enquadrament: en aquesta foto es pot veure una perspectiva diagonal de un relleu uniforme. a l'esquerre .

Fora de camp: es pot diferenciar un petit passadis a l'esquerre que dona efecte de profunditat a l'espectador.

Composicio: sortint de la dreta i a la major part de la fotografia consta d'un relleu en perspectiva.

La fotografia consta d'un primer pla lateral.

Enfocament: el primer terme està enfocat, i a mesura que la imatge s'allunya, es fa mes borrosa.
Llum i colors: hi ha un contrast de colors entre la dreta (colors càlids que ocupen gran part de la fotografia) i a l'esquerre colors freds.

Efectes òptics: dona una sensació exagerada de profunditat.

Imatge nº2:

Encuadrament: en aquesta foto podem observar que la part més destacada és el canduau que està al mig de la fotografia, però també podem veure que en la part superior hi ha un sostre i que al mig meitat de la foto sortint de la part inferior dreta hi ha una línia .

Fora de camp: Es pot deduir que és una porta.

Composició: latencio de la foto esta centrada en el candau del mig. Es pot diferenciar un tros de cel a la part superior esquerre.

Plans: contrapicat.

Enfocament: Atencio centrada en el candau.

Llum i colors: colors neutres. només resalta la part blava de cel.

Imatge nº3

Enquadrament: La imatge consta d'una reixa per l'aigua. Als seus cantons hi ha un terra de relleu rugós. Al fons es pot distingir una tela verda i una canonada.

Composició: Centrat al mig hi consta la reixa. Als dos cantons es pot veure el terra. A l'esquerra de la reixa s'hi distingeix una pedra.

Pla: Frontal.

Enfocament: només la part frontal de la imatge esta enfocada.

Llum i colors: neutres.

Edgar Allan Poe

Edgar Allan Poe, nascut el 19de gerner de 1809 i mort el 1849, fou un escriptor romàntic en llengua anglesa dels EUA. Va escriure poesia, novela i relats curts. Conegut pels seus relats d'horror i fantasia. Es considerat el pare del conde de terror psicologic i dels relats curs del seu pais. Va ser un precursor del relat detactivesc i de la literatura de ciencia ficció i renovador de l'anomenada novel·la gòtica.
La seva contribució més important a la historia de la literatura la constitueixen els relats curts de tot gènere. En ells son destacables la seva factura equilibrada i l'elevat nivell artistic.
Els seus contes mes importantspertanyen al gènere fantàstic i de terror; "Manuscrit trobat en una ampolla", "El gat negre", "el cor delator", "l'enerrament prematur"...

Imatge: Retrat d'Allan Poe (autor anònim)