Crítica: El país del si i el país del no

Aquest espectacle de dansa contemporània, treballa les emocions i les experiències, el director és Rafael Bonachela i el compositor de la música és Ezio Bosso.

Per mi aquest espectacle de dansa és un dels més complerts que he vist mai. Per els següents motius:
La tècnica i professionalitat dels ballarins és extraordinària, personalment he vist molts pocs cops que algú és mogués i expresses tant amb el cos i tenien una gran energia alhora de realitzar els moviments. Tots sabien perfectament el moment i el moviment que havien de fer per tal de que tot quadres i funcionés a la perfecció.
L’escenografia, estava formada per uns neons, amb formes rectangulars i una pantalla al fons on s’hi projectaven diversos colors, aquesta escenografia també formava part de les llums, amb això vull dir no només estaven allà per situar l’espai sinó també tenien una funció lumínica i això era molt interessant perquè depenent de l’emoció que estaven ballant els ballarins, l’escenografia canviava. El fons s’anava modificant, si els ballarins en aquell moment suposava que estaven vivint un sentiment com per exemple la passió el fons era lila i d’aquesta manera t’ajudava a situar millor l’emoció i en part viure-la amb el ballarí.
La il•luminació, crec que estava molt ben aconseguida, també ens ajudava al públic a situar l’escena, per exemple quan els ballarins ballaven l’emoció de la violència, les llums els enfocaven i els il•luminaven de vermell per tal de que els espectadors entenguessin millor aquesta emoció.
La música s’adaptava perfectament a la emoció,vull dir que la música creava perfectament un imaginari de l’emoció, si aquesta era amor la música ens transportava a un imaginari amorós.
El director crec que ha fet un grandíssim treball, perquè tot quadrava a la perfecció (la música, la llum, els ballarins...) i tots els moviments tan de llums i dels ballarins fins i tot els més petits estaven fets per algun motiu, no eren inútils.
El vestuari, era blanc i crec que era el correcte, perquè és un color neutral que s’adapta a tots els altres.

Només tinc una crítica negativa que és que si haguessin treballar més la expressió de la cara per mi hagués estat un espectacle totalment complet, perquè els ballarins, a alguns més que altres, se’ls veia concentrats però no vivien del tot la emoció, el
que expressaven amb el cos no ho expressaven amb la cara.

Concloent, aquest espectacle de dansa contemporània és molt interessant perquè ens expliquen una història i tant la música, com les llums estan molt ben aconseguides i els ballarins tenen una tècnica impressionant.