ESTO ES RITMO

La pel•lícula o més ben dit el documental esto es ritmo, ens mostra l’evolució tant tècnica com de caràcter dels joves, que formen part d’un projecte de dansa amb grans expectatives, ja que són 250 ballarins i una orquestra.

A mi aquest documental crec que principalment m’ha aportat una idea que és la il•lusió, o les ganes de fer i no rendir-se, perquè en el documental hi és molt present aquesta idea, ja que el director tot i veure que no tots els alumnes mostren interès o ganes, segueix endavant amb el projecte.
Una altra idea que m’ha aportat el documental, és que si tu vols alguna cosa i ho treballes ho pots aconseguir, perquè tant per part del director, que vol aconseguir finalitzar be el projecte i treballa molt durament per aconseguir-ho, com per part d’alguns alumnes, com aquell que mai havia fet dansa i no li agradava el contacte amb la altre gent s’esforça per fer-ho perquè ell realment ho vol.
També m’ha agradat veure com canvia la actitud de molts alumnes quan el grup esta unit o no ho esta, amb això vull dir que per mi un grup no pot funcionar si tots no hi participen de la mateixa manera: concentració, il•lusió...
Crec que el director va dir una frase que a mi em va fer pensar molt, era, més o menys: si vuestros amigos no respetan lo que hacéis dejan de ser-lo. Perquè molts cops pensem que algú es amic nostre però no respecta allò que fem i de la mateixa manera nosaltres podem ser amics de algú i no respectar allò que fa. Aquesta mateixa idea ha fet que em sigui igual el que pensi aquella gent que no respecta el que faig i d’aquesta manera ser més lliure i poder fer el que m’agrada, sense preocupar-me per els altres.
Tot hi això hi ha hagut coses que no m’han agradat tant o que no he compartit la mateixa opinió, per exemple quan el director diu que la disciplina és el més important per realitzar un treball com aquest projecte, no hi estic totalment d’acord perquè si que és veritat que és molt important per realitzar un treball, però crec que hi ha moltes altres coses molt més importants que la disciplina, com per mi és la il•lusió, perquè si tinc ganes de fer alguna cosa m’esforçaré al màxim perquè surti bé, així que crec que la disciplina tot hi ser important no es la més important.
També el fet de que el director sigui tan serio, crec que no sempre hauria de ser-ho perquè d’aquesta manera no permet als alumnes que es familiaritzin amb ell, tot hi que entenc que ho sigui perquè sinó és molt complicat controlar a tants nens i joves.

En fi crec que és un documental que per mi m’ha ajudat molt, ja que moltes de les idees que m’ha aportat ja les sabia però d’aquesta manera crec que les portaré a la pràctica. Realment m’ha agradat molt.