Aquesta web m'agada bastan perquè crec que esta ben organitzada els colors estan ben diferenciats i a més m'agraden els colors, al inici pots triar la regió que vols (en un mapa) i això és més original que no pas triar la llengua que vols. I a més hi han imatges que són links i així també és comode, sobretot m'agrada això que hi hagi fotus o imatges que siguin links i a més les imatges tenen escrit allò que conté i així et facilita la informació.També a la part superior de la web té com un ìndex on hi han els diferents apartats de la web, això també m'agrada molt.
http://global.quiksilver.com/
Aquesta tot i no ser la web que menys m'agrada de totes, no m'agrada gaire, ja que els colors són molt simples (dos colors, blanc i tronga) tot i que convines no m'agrada, tampoc m'agrada que com a únics links hi hagin lletres, no hi ha cap foto o imtage, hi la primera plana només té frases que et porten a un link hi ha una explicació. Però, m'agrada que a la part superior hi hagi una foto i a cada link canvia. En fi el que no m'agrada és que només utilitzin unicament links amb lletres, a mi m'agrada que es convinin imatges i paraules.
http://www.perception.es/serveis-internet.php?gclid=CLy39fv9tJ8CFaFi4wodwE-X0A
Dades personals
dimecres, 20 de gener del 2010
dimarts, 1 de desembre del 2009
Crítica "Flex Flex"
Aquesta obra és un espectacle de dansa contemporània, format per quatre dones i un home.
Abans de res cal dir que era un espectacle dirigit a un públic més petit que jo i molt visual, amb molts colors i formes, això era molt interessant per un públic més petit.
Com molts espectacles de dansa estava estructurat de tal manera que no seguia un història o un fil conductor, que eren balls diferents sense una relació, per mi hagués estat molt més interessant que hi hagués hagut un.
Hi havia molts balls utilitzant objectes, com ara teles al voltant del cos i formaven figures o un ball amb una d’ells amb molta rova i traient-se-la o utilitzant cordes, el fet que utilitzessin objectes era interessant i feia que sigues més entretingut, hi feia que hi hagués un sentit en al ball, com ara quan la dona que ballava i es treia la rova, el fet de que es treies la rova creava un ball o quan el home jugava o “lluitava contra ells” amb els coixins creava una dansa.
També utilitzaven una pantalla audiovisual que per mi era una mica inútil, ja que solament s’utilitzava per passar d’un ball a una altre, creant uns espais (el mar, la musica) que seguidament eren ballats per les dones i el home, i per això per mi tampoc eren necessaris, perquè aquets espais els creaven ja suficientment les ballarines.
Però la mateixa pantalla audiovisual al final la utilitzaven per fer un ball molt interessant, perquè es veia a elles en la pantalla però multiplicades i invertides, feien un joc de moviments i com que anaven totes iguals, és creava efecte visual molt interessant.
La tècnica dels ballarins no hi entenc, però crec que era prou bona, res de espectacular però correcta.
La meva conclusió és que, crec que les idees de l’espectacle, vull dir el fet de jugar amb objectes, els balls... estaven realment bé, però els ballarins no ho mostraven tenien molta poca energia, no mostraven cap mena d’il•lusió que per mi és fonamental perquè a mi m’agradi un espectacle i aquest és el fet que en general no m’agrades l’espectacle, encara que hi hagin algunes coses que és evident que m’agradessin perquè estaven molt bé, com ara l’audiovisual final, el joc de coixins... Cal dir que, el fet de que no tinguessin energia potser era per culpa del públic, perquè era un públic difícil.
Abans de res cal dir que era un espectacle dirigit a un públic més petit que jo i molt visual, amb molts colors i formes, això era molt interessant per un públic més petit.
Com molts espectacles de dansa estava estructurat de tal manera que no seguia un història o un fil conductor, que eren balls diferents sense una relació, per mi hagués estat molt més interessant que hi hagués hagut un.
Hi havia molts balls utilitzant objectes, com ara teles al voltant del cos i formaven figures o un ball amb una d’ells amb molta rova i traient-se-la o utilitzant cordes, el fet que utilitzessin objectes era interessant i feia que sigues més entretingut, hi feia que hi hagués un sentit en al ball, com ara quan la dona que ballava i es treia la rova, el fet de que es treies la rova creava un ball o quan el home jugava o “lluitava contra ells” amb els coixins creava una dansa.
També utilitzaven una pantalla audiovisual que per mi era una mica inútil, ja que solament s’utilitzava per passar d’un ball a una altre, creant uns espais (el mar, la musica) que seguidament eren ballats per les dones i el home, i per això per mi tampoc eren necessaris, perquè aquets espais els creaven ja suficientment les ballarines.
Però la mateixa pantalla audiovisual al final la utilitzaven per fer un ball molt interessant, perquè es veia a elles en la pantalla però multiplicades i invertides, feien un joc de moviments i com que anaven totes iguals, és creava efecte visual molt interessant.
La tècnica dels ballarins no hi entenc, però crec que era prou bona, res de espectacular però correcta.
La meva conclusió és que, crec que les idees de l’espectacle, vull dir el fet de jugar amb objectes, els balls... estaven realment bé, però els ballarins no ho mostraven tenien molta poca energia, no mostraven cap mena d’il•lusió que per mi és fonamental perquè a mi m’agradi un espectacle i aquest és el fet que en general no m’agrades l’espectacle, encara que hi hagin algunes coses que és evident que m’agradessin perquè estaven molt bé, com ara l’audiovisual final, el joc de coixins... Cal dir que, el fet de que no tinguessin energia potser era per culpa del públic, perquè era un públic difícil.
Crítica "llac de les mosques"
Aquest espectacle és de la companyia Sol Pico, combina dansa contemporània i música en directe.
Segons el meu punt de vista és un espectacle bastant absurd, que això m’agrada però segons quin públic sigui pot semblar-li estrany i incomprensible. Tot hi l’absurditat hi trobem un fil conductor durant tot l’espectacle amb diferents maneres d’interpretació,jo ho he interpretat com una critica social, vull dir que trenquen amb allò típic, no és un espectacle de dansa que solem veure.
Cal destacar la professionalitat tècnica tant dels ballarins com dels músics i aquesta professionalitat també és veia en la gran presència escènica que tenien tots, això feia que el públic mostres molta atenció.
L’espai estava una mica carregat d’objectes, però no obstant els artistes els utilitzaven constantment amb això vull dir que no eren inútils, sinó tenien un perquè.
La utilització de audiovisuals, per mi, era molt interessant perquè s’aconseguia uns efectes especials de mirall, que la veritat m’agradava molt, creava un efecte molt interessant perquè podies veure des de altres perspectives com ballava
El fet de que hi hagués constantment un personatge que ajudava al funcionament de l’espectacle ( el tècnic mexicà) em creava una mica de molèstia crec que l’obra hagués funcionat igual o millor sense aquest, ja que s’hagués aconseguit el mateix sense ell, potser era necessari però jo crec que ho haguessin pogut fer els altres artistes també.
Des de el principi de l’espectacle s’estableix un contacte amb el públic, ja que comença parlant-nos i al final també segons el meu punt de vista això és interessant, perquè fa participar més encara al públic de l’espectacle. Però crec que el final és una mica forçat, ja que ella demana que escrivim alguna cosa sobre el seu cos( enguixat) i al mateix temps plora, per mi no és necessari, no te gaire sentit en l’obra.
En conclusió crec que és un espectacle molt interessant, ja que combina moltes tècniques com la música, la dansa, l’audiovisual, teatre i tots els artistes són realment bons i saben com estar davant d’un públic i poder fer-nos emocionar.
dilluns, 30 de novembre del 2009
Tim Burton
Timothy William Burton, conegut com Tim Burton, és un director, productor, escriptor i dissenyador nord-americà, nascut a Califòrnia el 25 d'agost de 1958. La majoria de les seves pel·lícules s'han caracteritzat per la presència de mons imaginaris on solen estar presents elements gòtics i foscs, els protagonistes dels quals solen ser éssers inadaptados i enigmàtics.
Això es veu en pel·lícules com Batman i Malson abans de Nadal, aquesta última va ser produïda per ell. Va adquirir gran fama al dirigir, entre els quals es troben Eduardo Manostijeras i Charlie i la fàbrica de xocolata. Des que va dirigir el seu primer llargmetratge (La gran aventura de Pee-Wee) en 1985, ha passat a dirigir i produir nombroses pel·lícules, algunes d'elles han estat notablement premiades. Amb Corpse Bride va ser candidat a l'Óscar a la millor pel·lícula d'animació en 2006.
Sovint treballa amb el seu amic íntim Johnny Depp, el músic Danny Elfman i la seva companya sentimental Helena Bonham Carter. La seva pel·lícula més recent estrenada a Espanya ha estat Sweeney Todd. El barber demoníac del carrer Fleet (2007), amb la qual va obtenir el Globus d'Or a la millor pel·lícula - Comèdia o musical. Els seus pròxims projectes són la pel·lícula animada d'acció i fantasia 9, que es va estrenar el 9 de setembre de 2009 en Estats Units, i Alice in Wonderland, que s'estrenarà el 10 de març de 2010.
Videos
http://www.youtube.com/watch?v=uqxwZMWWsYg
http://www.youtube.com/watch?v=n0zkFo3IkcY (video relacionat amb Poe)
Chris Burden
Chris Burden va neixer a Boston 1946, és un artista estatunidenc conegut per les seves performances.
Va estudiar arts visuals, física i arquitectura a la Universitat de Pomona a California, de 1969 a 1971
El 1978 va arribar a ser ell mateix professor a la Universitat de Californis ), una posició de la qual va dimitir el 2005 a causa de una controvèrsia amb la universitat sobre l'obra d'un estudiant graduat —que recreava una de Jeffrey BurdenKastner. La performance utilitzava pretendidament una pistola carregada, però les autoritats no van ser capaces de provar això.
La reputació de Burden com artista va començar a créixer a principis dels anys 70.
A partir de 1975 va fer poques performances i va començar un període en el qual va crear instal·lacions i objectes que s'oposen a la ciència i la política.
dilluns, 16 de novembre del 2009
Foto montage Edgar Allan Poe
Aquets trevall està fet en una casa abandonada al costat d'un riu i en una cova, les fotos més fosques estan dins la cova.
Edgar Allan Poe l'objecte que em sogereix és un canelobre i una persona amb una capa i així ho he fet, no he fet gaire trevall previ de pensar com sera la fotografia sinó quan estavem fent les fotos improvisavem com era la col·locació del cos...
Sempre destacant l'element principal, el canelobre.
I finalment estan retocades amb el photoshop, fent canvis en el color i en brillo/contraste.
En tot m'ha ajudat la Núria Pages.
dimarts, 3 de novembre del 2009
Pluja d'idees
La foto de Poe ha de estar en un lloc fosc, el bosc, una casa, una cova...
L’objecte que em suggereix quan penso en Poe és un canelobre, així que crec que serà el punt d’atenció, crec que em ficaré una capa o alguna cosa que em tapi el cap.
El lloc que m’imagino que podria ser apropiat per el que vull fer és al costat d’un riu que hi ha una casa abandonada i també i una cova a prop, crec que és podran fer fotos molt interessants.
La veritat és que vull provar ha fer les fotos i en el mateix moment provar com he d'estar, improvisa un mica.
L’objecte que em suggereix quan penso en Poe és un canelobre, així que crec que serà el punt d’atenció, crec que em ficaré una capa o alguna cosa que em tapi el cap.
El lloc que m’imagino que podria ser apropiat per el que vull fer és al costat d’un riu que hi ha una casa abandonada i també i una cova a prop, crec que és podran fer fotos molt interessants.
La veritat és que vull provar ha fer les fotos i en el mateix moment provar com he d'estar, improvisa un mica.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)