Electra

La obra d’Electra és de Sofoclés i en aquest cas està adaptada per Jeroni Rubió i Rodon i dirigida per Oriol Broggi.

Començarem parlant del text, crec que el text d’aquesta obra està molt ben adaptat i escollit. Han escollit la part més interessant de la obra, en el moment en que comença el conflicte de la obra. I sabent la complexitat del text d’Electra, crec que està molt ben adaptat perquè es pot entendre perfectament.
En quant a la direcció de la obra, crec que ha escollit una forma de fer que segons el meu punt de vista no ha funcionat massa bé. Crec que és un espectacle massa lineal, vull dir que durant tota la obra no varia quasi gents. Això es veu reflectit en la música, en tota la obra és la mateixa, també ho podem veure en la interpretació, molt similar al llarg de l’espectacle i amb una manca forta d’accions.
Una de les coses que crec que cal destacar eren el cor, la funció del qual era com la consciencia d’Electra, crec que estava molt aconseguit, ja que les entrades i sortides d’escena eren lentes i pausades, això feia que l’espectador entengués que no eren del tot éssers humans, que eren quelcom tranquil i segur. I també crec que és interessant del cor que les actrius representaven altres personatges a part del cor. I en canvi Electra i Orestes, eren un actor sol,d’aquesta manera tenien més importància.
Parlant de la interpretació, crec que la dicció i la projecció de veu era perfecte, es sentia i es comprenia tot el que deien els actors, tot el que fa referència al text crec que estava molt ben treballat. Però, en canvi, pel que fa al cos crec que no el van treballar quasi gens, ja que el que deien no anava acompanyat pel cos, el cos no sentia els mateixos sentiments que la ment. Tot hi això hi havia algun actor que ho feia millor que d’altres, però no per tal de destacar-ho.
Pel que fa a al música, com he dit abans, crec que era massa igual tota l’estona i això feia que l’espectador s’avorrís. I segons la meva opinió crec que el músic no hagués estat necessari que estigués en escena, ja que no tenia res a veure amb l’espectacle.
La il·luminació tampoc cridava l’atenció, només recordo un moment en el qual canviava la llum, per donar una sensació determinada, però només un cop en tota la obra, la resta de la obra em sembla que era la mateixa il·luminació.
L’escenografia s’adequava molt al context, vull dir que ens podem imaginar perfectament la època de la qual estem parlant. Tot hi això el vestuari era molt simple i no semblava de la mateixa època que l’escenografia, però això no va ser un problema, al revés crec que amb un vestuari més complex hagués estat massa carregat d’elements l’escena.
L’atretzo, no destacava, simplement feia la seva funció dintre de la obra, en algun cas es creaven imatges visuals interessants, com quant Clitemnestra fa caure sorra a la tomba d’Agamemnon.

En fi segons el meu punt de vista és una obra molt lineal i que tota la importància recau en el text, i tot lo altre té molt poca importància.