De-sideris

Aquesta obra, està representada per joves actors amateurs, però amb un equip de directors, guionista, escenògraf i tècnic de llums i de so professionals.

Començaré parlant de la interpretació dels actors, primer de tot vull dir que crec que tots tenien molt bona presencia i energia dalt de l’escenari.
També cal destacar la gran escolta que tenien entre ells, ja que tots estaven molt atents al que passava al seu voltant, percebien tot el que li passava al conjunt d’actors. Com a exemples d’això posaré les coreografies, que escoltant-se entre ells es creava una harmonia concreta, i també, com un segon exemple, les frases que deien molts cops no eren diàlegs i per tal de dir-les en el moment exacte havien de fer un esforç d’escolta, i crec que estava molt aconseguit.
La única cosa que puc dir negativa d’algun dels actors és la projecció i força de veu, ja que en algun moment de la obra no entenia ni sentia el que deien, tot hi això eren tant pocs cops a la obra que no té gens d’importància.
Pel que fa a la direcció, crec que és molt arriscada, però al mateix temps molt i molt aconseguida. És arriscada, perquè no és habitual veure aquests tipus de direcció en una obra teatral, però com he dit està molt aconseguida perquè a l’espectador li agrada.
També crec que els directors han sabut aprofitar molt bé cada un dels actors, el que vull dir es que han potenciat els aspectes més destacats de cada actor, així utilitzant el millor de cada actor.
Una de les coses que m’ha agradat més d’aquesta obra és que té uns missatges i aquests estan molt ben mostrats, el missatge queda molt clar.
En quant a l’escenografia, segons el meu punt de vista, està molt adequada a la obra, ja que es simple i amb un color neutre, com es el blanc, això fa que pugui ser llocs diversos. I a més permet moviment, això m’ha semblat molt interessant, ja que d’aquesta manera es pot canviar totalment l’espai, depenent de la necessitat de l’escena.
Pel que fa als audiovisuals, també ens crea un espai concret que ens afavoreix l’enteniment de l’escena, com per exemple al principi de la obra que ens parla dels somnis la projecció crea aquest espai surrealista molt present en els somnis. Tot hi això no m’ha cridat excessivament l’atenció les projeccions.
Com l’escenografia i els audiovisuals, el so i la il·luminació també tenien el mateix propòsit, crec que estaven molt ben escollits tant el so com la llum.
Podríem dir que l’escenografia, els audiovisuals, el so i la llum ens creen els diversos espais de la obra, ja siguin surrealistes o realistes.
El vestuari crec que també té un missatge, al principi al ser un somni la roba és de colors blanc i negre, ja que es com si no tingues identitat i en canvi després cada personatge es posa una roba que el caracteritza, que li dona una identitat.
Parlant del guió, crec que és molt i molt interessant, ja que els temes dels quals ens parla són qüestions que a l’esser humà d’avui dia preocupa.




El que m’ha agradat més d’aquesta és que et permet fer una reflexió, ja que la intenció es expressar un missatge, que és el desig, la identitat, el voler quelcom... I no és una simple història d’un personatge que li passa alguna cosa.
En fi, segons el meu punt de vista, crec que és una obra molt complerta, en tots els sentits. Ja que tot combina perfectament, hi ha un guió el qual té un missatge, els actors són el medi per explicar-lo i tota l’escenografia ens crea l’espai en el qual estan els personatges.
Crec que ha estat un projecte molt llarg i intens, però això es veu reflectit en l’èxit del resultat final.