La casa del abuelo

Una obra de teatre d’objectes on la autora, directora, actriu i disseny d’escenografia és Rosa Díaz, amb diverses col·laboracions.

En primer lloc cal destacar l’escenografia, ja que tot està molt ben elaborat, tot està molt ben detallat, formant de l’escenografia i de cada objecte gairebé una obra d’art, per no dir que ho és.
En segon lloc les titelles em semblen molt interessant del que estan fetes, materials com gomes d’esborrar, llepissós, cistells... En fi no són les típiques titelles que veiem en el teatre d’objectes.
Parlant a nivell interpretatiu i de manipulació de les titelles, em sembla molt interessant la interacció de la titellaire amb els titelles, a vegades parlant amb ells i altres vegades només fent-los interactua entre ells, això li permetia entra a dins de la història, la història no només incumbia a les titelles sinó a ella també. Per altre part els diferents registres de veu em semblaven molt adequats a cada titella, molt encertats i ben fets. També la interpretació de ella crec que és molt real, sembla realment que sent tot el que ha de sentir, vull dir que no ens enganya en quant el seus sentiments a dalt del escenari, sinó que ho sent realment tot, si s’ha d’emocionar, s’emociona, si ha de riure, riu, però de veritat.Em sembla una interpretació molt verdadera. Per últim vull destacar la propietat que tenia l’actriu per fer proper la història al públic, no creava una barrera entre l’espectador i ella, simplement ella estava a dalt de l’escenari i nosaltres gaudíem mirant des del seient.
L’escenografia (la taula del avi) es muntava i es desmuntava i en cada un dels calaixos i racons de la taula hi havia un espai diferent, crec això fa del espectacle a part de molt interessant, molt especials, amb molt de simbolisme, ja que d’alguna manera a dins de cada calaix, cada racó de la taula hi ha un record de la nena.
En quant a llums i so, la veritat és que no em van destacar, potser perquè no hi vaig parar a pensar, ja que les imatges que ens creava Rosa Díaz amb les titelles eren molt més potents. Només em van destacar les llums de la taula (escenografia) que estaven en diversos llocs a dintre de la taula, de manera que cada cop que canviava de lloc teníem una il·luminació per tal de veure-ho tot molt bé.
Un aspecte negatiu de la obra crec que és que tot és una mica massa petit, a vegades era dificultós per la vista veure-ho tot.

En fi, segons el meu punt de vista, és una obra emocionant i molt humana, propera al públic. I també és espectacular la quantitat d’imatges creades amb una sola taula, el treball d’escenografia i de titelles està molt elaborat i molt ben aconseguit. Una obra que val molt la pena veure, sobretot per el treball d’objectes que s’ha realitzat.