Experiències, canvis en les idees

La visita al centre penitenciari quatre camins va ser una experiència en part impactant i forta i per una altre part bonica i emocionant.
La primera imatge que vaig veure són totes aquelles reixes i murs, dins dels quals estan tots els presos, després per entrar varem haver de fer entregues de DNI i inspeccions per veure que no dugéssim cap tipus d’objecte perillós. Un cop a dins la sensació és gairebé claustrofòbica, les portes es van tancant a la teva esquena, els quadres, fets pels presos, tenen un simbolisme molt relacionat amb la no llibertat i abans de passar a la sala de actes, varem veure les sales de vistes, aquest va ser el moment més impactant per mi, veure la família i els presos en un espia tancat on els podien vigilar, em va semblar molt fort, em va sobtar molt.
Un cop a la sala d’espectacles o d’actes, em va canviar totalment aquesta concepció, em vaig tranquil·litzar, em vaig sentir molt més relaxat, simplement per l’aire, l’ambient que es respirava, totalment diferent al del principi. I un cop començada la obra em vaig oblidar de que estàvem en una presó, dels actors no me’n recordava que eren presos. No se per què era com si estigués totalment en un altre lloc. Algun cop em venia a la ment: “estic en una presó, i els actor són presos, què hauran fet per estar aquí?”, però no tenia més importància que un simple pensament passatger, com qualsevol.
I finalment al final de la obra els actors van baixar de l’escenari i varem estar xerrant amb ells sobre el procés de la obra i l’obra, com podria ser amb qualsevol persona.

Abans d’anar al centre de quatre camins quan pensava en un pres creia que d’alguna manera que no era humà, involuntàriament pensem (o almenys jo) que aquells que estan tancats a la presó no son com nosaltres, són d’alguna manera no humans. Doncs bé, entrant en una presó i veient els presos, aquesta idea m’ha canviat, i es clar que són persones, com nosaltres, però que en algun moment de la seva vida han volgut, han necessitat o simplement han fet un error, alguns més gran que d’altres.
D’alguna manera crec que m’havien inculcat a la ment que les persones que s’han saltat la llei, d’alguna manera o altre, no són persones. I gràcies a la visita m’ha canviat aquesta concepció. I a més crec que el poc contacte que tenim amb ells ens ho fa pensar tot això, a la societat no ens interessa saber res d’aquells que estan tancats, en aquell lloc, que no volem saber ni com és, ni on està, com menys en sabem millor.
Doncs per mi la visita a la presó m’ha extret aquesta idea ,equivocada, que tenia enganxada en la ment.