Girasons

És un espectacle que ha adaptat varies composicions musicals clàssiques per ha nens entre tres i sis anys. Aquestes composicions adaptades van acompanyades amb una interpretació dels musics.

Per començar parlaré del àmbit musical que, segons la meva opinió, està molt ben aconseguit ja que són temes clàssics “reconstruïts” per que els nens gaudeixin de la música sense avorrir-se i distreure’s. I la tècnica dels músics és destacable, tot hi que no hi entenc gaire de musica, crec que cada un dominava molt bé els instruments que tocava. La tria dels instruments crec que ha estat molt encertada, ja que tots s’unien molt bé.

També crec que estava molt bé la utilització que feien de instruments especials, com ara els que fan sons d’ocells, perquè no s’usen tant sovint i per l’espectador són especials i criden l’atenció.

En segon lloc crec que una de les coses que m’ha interessat més d’aquest espectacle són les imatges que creaven, com ara les ombres rere una tela, les bombolles de sabó, les teles que feien l’efecte del mar...

També crec que la combinació de musica amb interpretació, és molt interessant, tot hi això, segons el meu punt de vista, crec que faltava aprofundir amb la interpretació, vull dir que crec que els hi faltava energia i expressió,quan feien les accions teatrals, però quan tocaven els instruments es “creixien”, que crec que interpretaven amb més èmfasi i seguritat.

Per altre banda crec que si hi hagués un fil augmentatiu, una historia, hagués estat molt més interessant i més entretingut per el públic,a més sabent que va dirigit a un públic infantil.

Per concloure, crec que és un espectacle que per el públic al qual va dirigit està molt ben aconseguit i pensant que sempre estem acostumats a veure musica sense interpretació, crec que és molt interessant veure uns músics que s’aventuren a d’interpretar, encara que sigui poca.

Fellini

Federico Fellini, va ser un dels directors més importants de Europa i del món. Jo crec que tenia un món interior molt especial perquè en aquesta obra podem veure com per exemple utilitzava moltes idees a partir dels seus somnis, crec que va ser un dels grans directors de cine que haguem vist en molt temps. També cal dir que no només era un molt bon director, sinó que també dibuixava molt bé, fent caricatures molt bones.

Bé, parlant de l’exposició era interessant veure amb quin tipus de personatges treballava i com, per exemple les dones sempre eren de constitució forta i grans, sobretot si havien de ser mares.

Cal esmentar una de les escenes més important en el seu cinema, la del helicòpter portant una estàtua de Jesucrist, que es veu que ell ho havia vist hi seguidament ho va transportar al seu cines, això ens diu que tenia una gran capacitat d’observació.

També cal destacar la quantitat d’matges que creava, vull dir que feia imatges molt especials i amb molt de significat, com ara quan en Marcello Mastroianni i la Anita Ekberg, entren a la font de Roma i es para l’aigua. Parlant d’aquest dos actors, cal esmentar la seva importància en el cine de Fellini.

També és important que la mateixa dóna de Fellini va treballa com a actriu en les seves pel·lícules.

En fi cal dir que el treball que va fer Fellini va ser excel·lent i va aconseguir fer pel·licules màgnifiques.

Objectes desclassificats

En aquesta exposició podem veure grans artistes com ara: Ana Laura Aláez, Christian Boltanski o Andreas Slominski. El que més m’ha impressionat d’aquesta exposició és la quantitat d’escultures, però descontextualitzades, amb això vull dir que tot eren escultures però totalment allunyades del concepte canònic d’escultura, utilitzant objetces de la nostra quotidianitat. Com per exemple El suport amb verges de Fritsch, si no t’hi fixaves semblava una torre clàssica, però s i t’hi fixaves eren unes verges col·locades unes a sobre les altres, formant una torre, per mi era una critica, justament a aquestes coses tant clàssiques com són les verges i les torres perfectes.

Crec que també cal esmentar una obra que amb dos simples peces d’una dona ens permet imaginar tota una escultura sencera d’una dona, aquesta és Dones sobre sabates de plataforma. Que amb dos simples objectes ja crea uns estereotips molt concrets.

Joc d’ombres era una obra d’art on hi havia uns objectes que tenien uns llums darrerre hi les ombres d’aquest és projectaven al davant, aquesta imatge a mi em recordava a la societat mateixa, la vida quotidiana.

Finalment esmentaré Sense títol de Andreas Slominski, que era una bicicleta amb una carrega al darrere de bosses, brossa... de tot allò que ens podem trobar al carrer, crec que cal destacar que l’art avui dia es pot fer amb qualsevol cosa i això el fa encara més lliure i obert a possibilitats.

Per concloure crec que és molt interessant veure com artistes usen objedcte quotidians per fer obres d’art.

Manel Clot

Manel Clot, professor d’art contemporani i crític d’art, que serà el crític d’art de la nostra exposició de la roba a la fàbrica de les arts, ens ha fet una conferencia avui.
Ha començat dient-nos que per ell el que era més important és la idea i no pas el projecte final, és més important que volem dir i el procés que i no l’obra d’art que quedarà al final.
Segons Manel Clot l’art són histories, moltes histories però am poca variació de temes i l’espectador té el privilegi de interpretar la obra com vol.
També ens ha donat varis exemples d’artistes com ara:
Balca, que és un artista que usa l’objecte com a principal element de la idea que vol exposar, els utilitza com s’hi fossin elements d’una escenografia, amb això vol dir que tenen molta importància, la mateixa que un personatge. O Duchamp que utilitza els objectes però traient-los del context i així adopten altres característiques que anteriorment no tenien.
Un altre artista que segueix la mateixa línia que Balca és , Tedious Cantons, que diu que els objectes que en si, semblen que no tinguin utilitat, que no serveixin de res, tenen la mateixa importància o més.

Andy Warhol, és un artista que en Manel Clot ens ha dit que utilitzava qualsevol objecte (brosa, fotus, sopa...) i qualsevol tècnica per expressar una idea, perquè el que és important és l’idea, com la tècnica de la repetició amb una foto.

Una artista que utilitzava les peces de vestir com ha element artistic és Sylvie Fleury criticant el consumisme, fent sabates de talo o bolsos amb over size, mida gran.




També ens ha mostrat l’artista Sindy Sherman, que és una artista que utilitzava molt la roba, com ha element d’identitat, fent les típiques i tòpiques dones americanes, també va fer altres treballs relacionats amb el sexe i molts altres.
Finalment ens ha parlat de Dora García, com artista espanyola, que va construir una historia de ficció per fer una obra d’art.




Crec que tenim molta sort tenint com a ajudant en aquest projecte en Manel Clot, ja que coneix molt bé aquest àmbit i tema, i ens pot aconsellar i ajudar moltíssim.

Roba

En el projecte de la roba principalment se’m va presentar la idea del consumisme quan vaig anar a l’armari i vaig decidir quina roba agafar que era la que no utilitzava i a partir d’aquí em vaig qüestionar perquè tenia roba que no utilitzava. Però en el moment de la practica i posar-me a jugar amb la roba vaig fer una divisió en colors, els foscos ben col•locats i plegats en una banda i els colorits en una altra col•locats més artísticament, finalment m’hi vaig col•locar a mi mateix entre cada “bàndol” i vaig pensar: les persones estem dividides en dos parts una de fosca i ben col•locada i una altre acolorida i artística, per significa que les persones tenim una vessant analítica i una altre artística i que les dues son igual de necessaries, però cada persona pot interpretar-ho d’una manera o altre. Però ara estic en dubte i vull jugar amb un armari, crec que pot ser interessant ja que és el contenidor d’aquesta roba.

Howard

Aquest projecte era sobre el "nostre viatge", però no només el recorregut sinó també el que sentim en aquest.
El que em va agradar d'aquest projecte és la llibertat que vem tenir, ja que no ens donava consignes, simplement una que havíem de fer el nostre viatge i així varem començar sense saber que havíem de fer, i en aquest moment va ser interessant perquè és quan vam començar a aplicar la creativitat i cada un feia el seu camí, però el treball era en comunitat perquè entre tots construíem una obra d’art. Per això crec que era interessant com a projecte, perquè com va dir en Howard estem acostumats a treballar individualment i crec que és molt important treballar en grup.
En fi crec que aquest projecte va ser molt interessant i em va agradar molt poder-lo fer. La forma que té de treballar m’agrada molt perquè és diferent a la que normalment estem acostumats a fer.

Vinçon

Aquest botiga té un mostrador on hi podem veure una corda on hi estan penjats amb pinces uns pelutxos, mitjons i cordes de llana i aquestes acaben al terra en la bola de llana. El fons és verd i vermell, i té unes fustes aguantades per pinces formant “línies” de fustes. I al sostre hi ha un mirall que reflexa tot el que hi en els mostradors.
Jo crec que aquets mostradors, fan obres d’art, vull dir que no exposen el que realment venen a dins de la tenda sinó, que als mostradors podem veure diferent “coses” col•locades de forma que tenen una intenció determinada. Hi el que fa interessant dels mostradors és que al sistre hi ha un mirall que dona la sensació de grandaria.