Aquesta obra explica la història dels 456 menors que van ser enviats a Mèxic durant la guerra Civil i com van viure l’anada, la tornada i l’estància a allà.
Començaré parlant de l’escenografia, que no n’hi havia, proposta arriscada però en aquest cas segons el meu perer aconseguida, ja que els propis actors creaven l’escenografia. L’únic que hi havia a part dels personatges era atretzo, que eren petits objectes molt concrets que tenien significats descriptius de les situacions com ara un vaixell de paper, com a símbol del viatge per arribar a Mèxic, joguines mexicanes, una maleta com ha símbol del viatge de tornada... i això t’ambientava en la situació dels nens.
Com un altre element a part dels actors era el vestuari que jo crec que estava molt ben escollit, perquè realment recordava molt a aquelles èpoques on tots els nens anaven iguals, com amb uniforme, amb roba molt igual i simple.
Crec que cal dir que un dels defectes que he trobat a aquest espectacle era que tots els objectes que es col•locaven al terra, el públic no els veia bé.
Parlant de la història, crec que representaven molt bé el que havia passat a aquells nens que els seus pares havien enviat a Mèxic. Tot hi això crec que algunes vegades els canvis de personatge o situació no s’entenien gaire, com per exemple quan hi ha el canvi de personatges vius a les animes dels personatges que estan morts, no s’entén gaire. Però en canvi hi ha canvis que si que s’entén molt bé, com ara quan els personatges estan somiant.
A nivell directiu crec que era molt interessant que s’expliqués la història combinant els temps de passat i present, a mi em creava interès.
Ara ja parlant a nivell interpretatiu, crec que tot estava molt marcat i disciplinat, vull dir que cada acció que havien de fer estava molt marcat i era concret ( o ho feien concret i marcat, però sense tensió, ni dificultat), i això vol dir que hi ha un treball a priori tant directiu, com dels actors, però necessari per un espectacle com aquest.
També, segons el meu punt de vista, crec el ritme de l'espectacle estava prou bé, era un ritme bastant lineal, amb pocs canvis de ritme, però no es feia avorrit.
Crec que estava realment molt bé els objecte que creaven amb el cos, ja que substituïen l’escenografia, com ara el tren que van crear.
L’energia dels actors era molt forta i en cap moment canviava, però també és veritat que de vegades aquest excés de energia, ens creava tensió al públic, i en alguns cassos donava la sensació que sobre actuaven.
Si no recordo malament crec que no hi havia música ni so exterior, i crec que això és molt destacable, ja que ells mateixos cantaven i omplien la música i els sons exteriors, per mi era molt interessant perquè no he vist gaires espectacles que ho facin.
Les llums d’aquesta obra no crec que siguin molt complicats ni molt elaborades, però realment no hi entenc molt, així que no puc dir res.
En conclusió crec que aquesta proposta és molt arriscada, ja que no hi havia escenografia ni so exterior, però crec que està molt aconseguida, és interessant tant la història, com la interpretació que fan els actors d’aquesta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada