Resenyes MACBA

Lead Gong R52/9B (2006). Rodney Graham

S’anomena gong de plom, i està dibuixat amb un llapis (9B) i té una mida de 52 centímetres de radi.
Realment m’ha impressionat aquesta obra perquè crec que dibuixar un gong d’aquestes mides amb un llapis i amb la perfecció amb la que ho ha fet és una algú ha destacar, tot hi això m’ha agradat molt perquè només veure-la ja m’ha creat un imaginari concret el d’un univers, l’infinit, el forat de la mort... cosa que moltes altres obres seves no ho han fet.
També crec que era interessant perquè era molt simple, una rodona negra amb en un fons blanc, i això permetia a l’espectador crear la seva pròpia idea o imaginació del quadre.























Brain/Cloud. With Palm Tree and Seascapes(2009). John Baldessani

Aquesta obra és una foto de una palmera i el mar al fons,en un cantó de la paret i a l’altre hi ha un núvol.
Però a mi m’ha suggerit totalment una altre cos, jo pensava que el núvol era un cervell i amb això volia dir que el cervell no pot estar mai de vacances perquè és un motor constant de pensament, no pot parar, no té mai vacances.

ESTO ES RITMO

La pel•lícula o més ben dit el documental esto es ritmo, ens mostra l’evolució tant tècnica com de caràcter dels joves, que formen part d’un projecte de dansa amb grans expectatives, ja que són 250 ballarins i una orquestra.

A mi aquest documental crec que principalment m’ha aportat una idea que és la il•lusió, o les ganes de fer i no rendir-se, perquè en el documental hi és molt present aquesta idea, ja que el director tot i veure que no tots els alumnes mostren interès o ganes, segueix endavant amb el projecte.
Una altra idea que m’ha aportat el documental, és que si tu vols alguna cosa i ho treballes ho pots aconseguir, perquè tant per part del director, que vol aconseguir finalitzar be el projecte i treballa molt durament per aconseguir-ho, com per part d’alguns alumnes, com aquell que mai havia fet dansa i no li agradava el contacte amb la altre gent s’esforça per fer-ho perquè ell realment ho vol.
També m’ha agradat veure com canvia la actitud de molts alumnes quan el grup esta unit o no ho esta, amb això vull dir que per mi un grup no pot funcionar si tots no hi participen de la mateixa manera: concentració, il•lusió...
Crec que el director va dir una frase que a mi em va fer pensar molt, era, més o menys: si vuestros amigos no respetan lo que hacéis dejan de ser-lo. Perquè molts cops pensem que algú es amic nostre però no respecta allò que fem i de la mateixa manera nosaltres podem ser amics de algú i no respectar allò que fa. Aquesta mateixa idea ha fet que em sigui igual el que pensi aquella gent que no respecta el que faig i d’aquesta manera ser més lliure i poder fer el que m’agrada, sense preocupar-me per els altres.
Tot hi això hi ha hagut coses que no m’han agradat tant o que no he compartit la mateixa opinió, per exemple quan el director diu que la disciplina és el més important per realitzar un treball com aquest projecte, no hi estic totalment d’acord perquè si que és veritat que és molt important per realitzar un treball, però crec que hi ha moltes altres coses molt més importants que la disciplina, com per mi és la il•lusió, perquè si tinc ganes de fer alguna cosa m’esforçaré al màxim perquè surti bé, així que crec que la disciplina tot hi ser important no es la més important.
També el fet de que el director sigui tan serio, crec que no sempre hauria de ser-ho perquè d’aquesta manera no permet als alumnes que es familiaritzin amb ell, tot hi que entenc que ho sigui perquè sinó és molt complicat controlar a tants nens i joves.

En fi crec que és un documental que per mi m’ha ajudat molt, ja que moltes de les idees que m’ha aportat ja les sabia però d’aquesta manera crec que les portaré a la pràctica. Realment m’ha agradat molt.

Crítica: El país del si i el país del no

Aquest espectacle de dansa contemporània, treballa les emocions i les experiències, el director és Rafael Bonachela i el compositor de la música és Ezio Bosso.

Per mi aquest espectacle de dansa és un dels més complerts que he vist mai. Per els següents motius:
La tècnica i professionalitat dels ballarins és extraordinària, personalment he vist molts pocs cops que algú és mogués i expresses tant amb el cos i tenien una gran energia alhora de realitzar els moviments. Tots sabien perfectament el moment i el moviment que havien de fer per tal de que tot quadres i funcionés a la perfecció.
L’escenografia, estava formada per uns neons, amb formes rectangulars i una pantalla al fons on s’hi projectaven diversos colors, aquesta escenografia també formava part de les llums, amb això vull dir no només estaven allà per situar l’espai sinó també tenien una funció lumínica i això era molt interessant perquè depenent de l’emoció que estaven ballant els ballarins, l’escenografia canviava. El fons s’anava modificant, si els ballarins en aquell moment suposava que estaven vivint un sentiment com per exemple la passió el fons era lila i d’aquesta manera t’ajudava a situar millor l’emoció i en part viure-la amb el ballarí.
La il•luminació, crec que estava molt ben aconseguida, també ens ajudava al públic a situar l’escena, per exemple quan els ballarins ballaven l’emoció de la violència, les llums els enfocaven i els il•luminaven de vermell per tal de que els espectadors entenguessin millor aquesta emoció.
La música s’adaptava perfectament a la emoció,vull dir que la música creava perfectament un imaginari de l’emoció, si aquesta era amor la música ens transportava a un imaginari amorós.
El director crec que ha fet un grandíssim treball, perquè tot quadrava a la perfecció (la música, la llum, els ballarins...) i tots els moviments tan de llums i dels ballarins fins i tot els més petits estaven fets per algun motiu, no eren inútils.
El vestuari, era blanc i crec que era el correcte, perquè és un color neutral que s’adapta a tots els altres.

Només tinc una crítica negativa que és que si haguessin treballar més la expressió de la cara per mi hagués estat un espectacle totalment complet, perquè els ballarins, a alguns més que altres, se’ls veia concentrats però no vivien del tot la emoció, el
que expressaven amb el cos no ho expressaven amb la cara.

Concloent, aquest espectacle de dansa contemporània és molt interessant perquè ens expliquen una història i tant la música, com les llums estan molt ben aconseguides i els ballarins tenen una tècnica impressionant.

Projecte La guarderia

Crec que el projecte de la guarderia, està molt ben realitzat i representat, era un projecte una mica complicat, ja que hi formaven part moltes persones i s'utilitzaven molts objectes( teles,confeti, bombolles de sabó...), però tot hi això vam posar moltes ganes i va tenir un sentiment per nosaltres i crec que això vam sever mostrar al públic, així que crec que aquest projecte ha sigut molt complet i el final va ser molt emotiu, tant per nosltresm, com per els professors i els nens.

Critica Web

Aquesta web m'agada bastan perquè crec que esta ben organitzada els colors estan ben diferenciats i a més m'agraden els colors, al inici pots triar la regió que vols (en un mapa) i això és més original que no pas triar la llengua que vols. I a més hi han imatges que són links i així també és comode, sobretot m'agrada això que hi hagi fotus o imatges que siguin links i a més les imatges tenen escrit allò que conté i així et facilita la informació.També a la part superior de la web té com un ìndex on hi han els diferents apartats de la web, això també m'agrada molt.

http://global.quiksilver.com/

Aquesta tot i no ser la web que menys m'agrada de totes, no m'agrada gaire, ja que els colors són molt simples (dos colors, blanc i tronga) tot i que convines no m'agrada, tampoc m'agrada que com a únics links hi hagin lletres, no hi ha cap foto o imtage, hi la primera plana només té frases que et porten a un link hi ha una explicació. Però, m'agrada que a la part superior hi hagi una foto i a cada link canvia. En fi el que no m'agrada és que només utilitzin unicament links amb lletres, a mi m'agrada que es convinin imatges i paraules.

http://www.perception.es/serveis-internet.php?gclid=CLy39fv9tJ8CFaFi4wodwE-X0A

Crítica "Flex Flex"

Aquesta obra és un espectacle de dansa contemporània, format per quatre dones i un home.
Abans de res cal dir que era un espectacle dirigit a un públic més petit que jo i molt visual, amb molts colors i formes, això era molt interessant per un públic més petit.
Com molts espectacles de dansa estava estructurat de tal manera que no seguia un història o un fil conductor, que eren balls diferents sense una relació, per mi hagués estat molt més interessant que hi hagués hagut un.
Hi havia molts balls utilitzant objectes, com ara teles al voltant del cos i formaven figures o un ball amb una d’ells amb molta rova i traient-se-la o utilitzant cordes, el fet que utilitzessin objectes era interessant i feia que sigues més entretingut, hi feia que hi hagués un sentit en al ball, com ara quan la dona que ballava i es treia la rova, el fet de que es treies la rova creava un ball o quan el home jugava o “lluitava contra ells” amb els coixins creava una dansa.
També utilitzaven una pantalla audiovisual que per mi era una mica inútil, ja que solament s’utilitzava per passar d’un ball a una altre, creant uns espais (el mar, la musica) que seguidament eren ballats per les dones i el home, i per això per mi tampoc eren necessaris, perquè aquets espais els creaven ja suficientment les ballarines.
Però la mateixa pantalla audiovisual al final la utilitzaven per fer un ball molt interessant, perquè es veia a elles en la pantalla però multiplicades i invertides, feien un joc de moviments i com que anaven totes iguals, és creava efecte visual molt interessant.
La tècnica dels ballarins no hi entenc, però crec que era prou bona, res de espectacular però correcta.

La meva conclusió és que, crec que les idees de l’espectacle, vull dir el fet de jugar amb objectes, els balls... estaven realment bé, però els ballarins no ho mostraven tenien molta poca energia, no mostraven cap mena d’il•lusió que per mi és fonamental perquè a mi m’agradi un espectacle i aquest és el fet que en general no m’agrades l’espectacle, encara que hi hagin algunes coses que és evident que m’agradessin perquè estaven molt bé, com ara l’audiovisual final, el joc de coixins... Cal dir que, el fet de que no tinguessin energia potser era per culpa del públic, perquè era un públic difícil.

Crítica "llac de les mosques"

Aquest espectacle és de la companyia Sol Pico, combina dansa contemporània i música en directe.

Segons el meu punt de vista és un espectacle bastant absurd, que això m’agrada però segons quin públic sigui pot semblar-li estrany i incomprensible. Tot hi l’absurditat hi trobem un fil conductor durant tot l’espectacle amb diferents maneres d’interpretació,jo ho he interpretat com una critica social, vull dir que trenquen amb allò típic, no és un espectacle de dansa que solem veure.

Cal destacar la professionalitat tècnica tant dels ballarins com dels músics i aquesta professionalitat també és veia en la gran presència escènica que tenien tots, això feia que el públic mostres molta atenció.

L’espai estava una mica carregat d’objectes, però no obstant els artistes els utilitzaven constantment amb això vull dir que no eren inútils, sinó tenien un perquè.

La utilització de audiovisuals, per mi, era molt interessant perquè s’aconseguia uns efectes especials de mirall, que la veritat m’agradava molt, creava un efecte molt interessant perquè podies veure des de altres perspectives com ballava la Sol Picor. Les pantalles dels audiovisuals també formaven part de l’escenografia, això podria haver estat un desavantatge, però en aquesta escenografia era un punt a favor, ja que semblava que no eren pantalles, jo pensava que formava part de l’escenografia i no tenia cap altre utilitat, així que estan ben usades.

El fet de que hi hagués constantment un personatge que ajudava al funcionament de l’espectacle ( el tècnic mexicà) em creava una mica de molèstia crec que l’obra hagués funcionat igual o millor sense aquest, ja que s’hagués aconseguit el mateix sense ell, potser era necessari però jo crec que ho haguessin pogut fer els altres artistes també.

Des de el principi de l’espectacle s’estableix un contacte amb el públic, ja que comença parlant-nos i al final també segons el meu punt de vista això és interessant, perquè fa participar més encara al públic de l’espectacle. Però crec que el final és una mica forçat, ja que ella demana que escrivim alguna cosa sobre el seu cos( enguixat) i al mateix temps plora, per mi no és necessari, no te gaire sentit en l’obra.

En conclusió crec que és un espectacle molt interessant, ja que combina moltes tècniques com la música, la dansa, l’audiovisual, teatre i tots els artistes són realment bons i saben com estar davant d’un públic i poder fer-nos emocionar.